Cent mil tendes buides a La Meca i els refugiats islàmics dormen al carrer

La setmana passada 1.075 persones, més que les 717 que han admès les autoritats saudites, segons les últimes notícies, van morir en una allau a la població de Mina, uns 10 kilòmetres del centre mundial de peregrinació islàmica de La Meca. Cada any milers de peregrins viuen durant uns dies a Mina per poder complir com creients amb el precepte d’anar una vegada a la vida a aquest centre religiós.
La resta de l’any, les 100.000 tendes de campanya disposades en carrers molt ben ordenats es queden buides a l’espera de la peregrinació de l’any següent.
Aquesta situació es repeteix enguany mentre la crisi dels refugiats de països, sobretot islàmics, han de dormir al carrer de varius països europeus i en mig de picabaralles entre els governs de la Unió Europea i Bruxel•les per repartir les masses de refugiats de Síria, Sudan, Afganistan, de l’Àfrica subsahariana i altres parts del món en desenvolupament.
Mentre aquests migrants, en gran part musulmans, volten sense rumb per Europa, Aràbia Saudita no ha acceptat ni un sol d’aquests fugitius, no obstant les 100.000 tendes buides de Mina, equipades amb aire condicionat i totes les comoditats modernes, que poden acollir un total de tres milions de persones.
Les tendes, que mesuren 8×8 metres, van ser construïdes amb caràcter permanent pel govern saudita als ans noranta del segle passat i la seva qualitat ignífuga va ser millorada, després d’un terrible foc l’any 1997.
Altres països rics del Golfo, com Catar i Kuwait, també s’han negat a acceptar cap del 4 milions de migrants generats per la guerra civil a Síria i els conflictes bèl•lics a altres llocs del món.
Un contrast ben alliçonador, per contrast, és el cas del Líban, que ha acollit 1,3 milions de refugiats o l’equivalent a la quarta a part de la seva població. Si bé Riad ha deixat entrar mig milió de refugiats siris, no els deixa que siguin categoritzats com tals. Alguns d’ells són treballadors il•legals que viuen en condicions molt precàries.
Com una trista ironia, Aràbia Saudita ha ofert finançar la construcció de 200 mesquites pels 500.000 refugiats que estan prevists que arribin a Alemanya aquest any, una estranya compensació per la manca de solidaritat de Riad amb els germans creients.

Text: Ramon Santaulària

Fotos: Akram S. Abahre

 

tent2tent

tent1

tents4

 

 

Es clou la primera edició del Decasports de Calaf

Un centenar d’esportistes han pres part a les 10 competicions del Decasports
L’alcalde de Calaf aposta per la continuïtat d’aquesta proposta esportiva

La primera edició de Decasports es va cloure ahir, dissabte 12 de setembre, amb un sopar a la sala d’actes municipal i amb música swing. Hi va haver bon ambient i bon rotllo fins a les dues de la matinada: no van faltar el pa amb tomàtec i embotits, acompanyats d’un bon vi, i música swing que va tocar molt encertadament el quintet Air Force d’Osona, que convidava a ballar… i com ballavenalgunes parelles!!! En Jaume Fonoll també va col·laborar amb bona veu i dues emotives cançons, una d’elles musicada per ell mateix i basada en un poema del seu germà, Celdoni, i la segona amb lletra pròpia i música de Nabucco. Continua llegint «Es clou la primera edició del Decasports de Calaf»

Jordi Badia: “Calaf està força més endeutat del què ens pensàvem”

L’Ajuntament de Calaf està “força més” endeutat del que es pensava l’alcalde Jordi Badia, segons ha declarat ell a Àgora Alta Segarra a finals d’agost.

En un principi, quan Badia va prendre possessió del càrrec, aquest deute es xifrava en uns tres milions d’euros. Ara s’està pendent de revisar els comptes i d’una auditoria que farà la Diputació de Barcelona que determinarà definitivament l’import total del deute municipal. “Encara no hem obert tots els calaixos. Quan ho tinguem tot, ho explicarem”, afegeix.

“És una càrrega brutal molt pesant” va dir l’alcalde, qui admet que els impostos municipals com l’IBI ja són més alts a Calaf que a altres pobles del voltant, però en canvi “ens fa l’efecte que hi ha forats en el capítol dels ingressos i ho estem estudiant”. Aquests són massa baixos comparats amb poblacions similars.

Les dues línies principals d’actuació per a la reactivació econòmica són, segons Badia, fomentar el turisme i facilitar la creació i implantació de noves empreses mitjançant l’anomenat “viver d’empreses”, que comportaria una modernització de Calaf i l’entorn.

“Farem molt d’esforç per la promoció turística de Calaf i el seu entorn”, remarca Badia, després d’emfatitzar la rellevància de la marca “Mercat de Calaf”, que aquest ajuntament vol potenciar perquè “fins ara no ha estat utilitzada ni poc ni gens”.

En aquest context, l’alcalde d’Esquerra Republicana ha anunciat el trasllat provisional del mercat dels dissabtes al nucli antic del poble mentre durin les obres d’urbanització de la rotonda de l’estació (un compromís heretat del consistori anterior), que obligarà a desviar el tràfic de la carretera de Manresa al Raval de Sant Jaume. Aquestes obres han d’estar acabades a finals d’octubre.

Pel que fa al projecte de creació d’un tanatori a Calaf, el ple de l’ajuntament el debatrà el 8 de setembre proper. Bàsicament hi ha dos models: el que va deixar fet Convergència perquè una empresa privada, mitjançant la concessió d’una llicència d’activitats, pogués fer un tanatori o l’opció que defensa Badia d’una concessió administrativa mitjançant un concurs públic, el qual permet un control més ampli per part de l’ajuntament. Aquesta segona opció es duria a terme al vell edifici dels bombers a la Pineda.

En el camp de l’oci, Badia creu que a Calaf s’està vivint un “moment dolç”, doncs hi ha un gran nombre d’associacions que cobreixen àmbits molt diversos com l’esportiu, cultural, tradicional, d’esbarjo, etc., i d’altres que volen crear-se, com els Castellers de l’Alta Segarra.

Badia vol aprofitar el potencial d’aquestes associacions, que ara treballen aïlladament, i coordinar i planificar les seves activitats firmant convenis amb totes les entitats on es manifesti el que aporta l’ajuntament i les associacions individuals. No s’ha de seguir amb la política d’abans de “pedaços i tapar forats”.

Com a mostra del canvi d’actuació municipal, cita la festa major d’aquest any, on participen 25 organitzacions, mentre que l’any passat només n’hi va haver vuit.

Badia és partidari de crear la comarca de l’Alta Segarra i pensa que ha arribat l’hora de començar a treballar en aquesta direcció. “El moment és oportú per constituir aquesta comarca” donada la nova distribució territorial de Catalunya actualment en marxa, que ens podria situar fins i tot a la vegueria del Penedès.

Aquesta nova comarca comportaria beneficis com, per exemple, poder accedir a fons de la Generalitat o sol·licitar una comissaria dels Mossos d’Esquadra.

Badia veu molt positiva la iniciativa d’una societat com l’Àgora Alta Segarra, per les ganes que té de treballar pel poble i per la seva repercussió en “el bé comú” i les àmplies possibilitats de col·laboració amb l’ajuntament.

 

Entrevista amb l’alcalde de Calaf, Jordi Badia. Agost de 2015 per Joan Roig i Ramon Santaularia.

Ja som aquí

Aquest serà el bloc d’Àgora Alta Segarra, des del qual intentem posar-vos al dia de les novetats que programem i d’informacions que creiem d’interès per tal de dinamitzar la comarca. Sigueu benvinguts a visitar-lo de tant en tant!