El GIC acusa al Govern de no ser transparent

Notícies

El GIC acusa al Govern de no ser transparent

Entrevista amb el Grup d’Independents per Calaf (GIC)

1.- Com valoreu els resultats de les darreres eleccions municipals.?

GIC: Nosaltres considerem que vàrem assolir el que era l’objectiu fonamental de la candidatura del GIC: sacsejar els calafins, constituir una alternativa sòlida i creïble al que havia estat el partit governant a Calaf durant 12 anys, de forma que vàrem aportar aquesta alternativa i molta esperança de canvi als electors, fet que va afavorir que els vilatans votessin fer fora CiU de forma inequívoca.
Es tractava de trencar aquest cercle viciós que havia anat provocant que molta gent pensés que a Calaf ja no hi havia cap solució possible a la seva pèssima situació d’atur, manca de serveis, d’endeutament, etc.
Som la segona força política en un moment en què ningú té la majoria necessària per poder governar. La nostra valoració general és bona. El GIC és l’únic grup que té una sòlida tradició demostrable de bona gestió, defensa de l’honestedat, la igualtat d’oportunitats i els interessos públics, de tothom, i havia desaparegut de l’escena política municipal. Enteníem que havíem de presentar una candidatura tant si podíem arribar a governar com si no. Va ser un error no presentar cap llista el 2011, en un moment en què la necessitat de canvi ja era evident. El resultat va ser que l’equip convergent es va sentir lliure per fer qualsevol cosa, i els darrers anys han estat els que ens han portat a la pitjor situació: moltes persones sense feina, una manca de serveis intolerable, i un endeutament del tot insostenible i molt difícil d’explicar.

2.- El GIC després de ser hegemònic en les eleccions del 1991, 1995 i 1999 amb 1241, 1166 i 918 vots respectivament i passant per uns resultats discrets el 2003 i 2007 amb els mateixos vots 547 i 549 vots ha aconseguit el 2015 els pitjors resultats de la seva història, que l’any vinent complirà 25 anys, amb 424 vots. A què ho atribuïu?

GIC: En totes les eleccions que hem viscut durant el 2015 ha quedat ben clar que vivim un moment en què moltes persones prefereixen opcions diferents dels partits que ja han governat, i probablement s’han acabat les majories absolutes. Si mirem el panorama de les municipals a Barcelona, Madrid i molts altres llocs, les eleccions autonòmiques o les generals … els resultats han dit de manera inequívoca que la societat és diversa, i Calaf no n’és una excepció. S’ha imposat la pluralitat, i això demana a tots els partits un exercici de reflexió i d’humilitat. La diversitat és bona però s’ha de saber gestionar, i això no és gens fàcil perquè cal una cultura política més elevada que la que acostumem a trobar a les nostres institucions i partits.
En clau estrictament de grup municipal, de fet, considerem que els pitjors resultats pel GIC van ser els del 2011, quan no ens vam presentar. Potser no havia estat difícil guanyar aquelles eleccions però, en cas contrari, com a mínim haguéssim mantingut la representació i no haguéssim hagut de sortir des de zero. Dit això, els resultats de les eleccions del 2015 són molt interessants. A l’ambient hi havia la necessitat imperativa de canvi a l’ajuntament de Calaf però també, per molta gent, la percepció que les municipals eren el preàmbul d’unes altres eleccions, autonòmiques, plebiscitàries i determinants pel futur de Catalunya.
Tothom podia identificar el GIC com el grup capaç de portar el canvi que Calaf necessitava a l’Ajuntament, perquè ja havíem demostrat que sabem com fer-ho. Però, en un marc de tensió sobiranista, el vot útil, pensant en clau nacional, no semblava destinat al GIC, un grup independent i desvinculat de la política general.
A l’altra banda, el grup d’ERC – Junts per Calaf va anar a teixir complicitats amb una part dels electors tradicionals del GIC, fent-los creure que també eren una alternativa amb capacitat de canvi però amb l’afegit que tenia el suport de l’independentisme calafí. A més, també va anar a oferir continuïtat i moderació a una bona part del vot tradicionalment convergent, que veia l’opció d’ERC com una traïció menor, comparada amb la possibilitat de votar el GIC. El resultat va ser que, oferint a l’hora canvi i continuïtat, van poder ajuntar vots d’una banda i altra, tot i que no van arribar a tenir majoria i es van quedar amb cinc dels onze regidors que formen el consistori.
També s’ha de dir que mai un equip havia tingut tan pocs vots per governar, i que entre les novetats que ha aportat Junts per Calaf trobem més d’un desencert, com el fet de tenir per primera vegada un alcalde amb dedicació exclusiva i amb sou enorme, o uns regidors que portaven al programa electoral el compromís de no cobrar i acaben rebent unes retribucions més altes que les mai han cobrat els regidors del GIC. Això ens sembla un engany i un frau als electors.

3.- Amb el resultat de les darreres eleccions, com creieu que hauria de ser l’equip de Govern. Govern amb minoria com han decidit o un Pacte de dos o més partits?

GIC: L’opció de governar en minoria és totalment respectable i ens sembla molt bé. El que no entenem ni ens sembla coherent ni pràctic és governar en minoria com si tinguessis majoria. Per molt que vulguin dir el contrari, la impressió que tenim cada dia és que l’alcalde d’ERC – Junts per Calaf no ha volgut parlar mai amb el GIC ni ha contemplat mai dur a terme ni un sol punt del nostre programa. Totes les propostes que els hem fet arribar han estat refusades, per insignificants que siguin. Ni tan sols quan vam demanar que es portés a terme un procés participatiu per decidir la bandera oficial de Calaf se’ns va voler escoltar. L’Alcalde ha instituït la figura de la Junta de Portaveus — que no està prevista per municipis de menys de 5.000 habitants — per donar una aparença de diàleg a unes reunions a porta tancada on, per part seva, només es presenta allò que es vol portar als plens per evitar discutir excessivament davant del públic. Aquesta és la realitat que vivim i que no entenem.

4.- Per què el Gic, als Plens, vota a tot que no, sense presentar alternatives?

GIC: Primer que res, no és cert que votem a tot que no. Ara bé, no votarem a favor de res sense tenir tota la informació necessària per definir el nostre vot. Tothom ha de saber que votar a favor de determinades qüestions i fins i tot abstenir-se però no votar en contra ens genera responsabilitat als regidors, és a dir, que podem acabar imputats davant un tribunal penal per no haver votat obertament en contra de determinats acords. I dit això, fa mesos que demanem que se’ns faci arribar la documentació relativa al que es proposa al Ple per mitjans telemàtics, tenint en compte que és el mitjà habitual utilitzat a totes les administracions modernes. Però no volen. No volen ser transparents. No ens donen documentació, ni temps, ni mitjans per estudiar-la i el debat es limita a una Junta de Portaveus, sense públic i de vegades fins i tot sense l’Alcalde, que no es digna venir-hi en persona. Malgrat això, quan tenim suficient informació, en algunes coses votem a favor i en altres ens abstenim. Tampoc és cert que no presentem alternatives. El problema és que les nostres propostes no es tenen mai en compte.
També val a dir que no hi ha manera que les actes del Ple recullin el contingut de les sessions i no la simple relació dels vots. Ho hem demanat fins a cansar-nos però fan unes actes que no recullen pràcticament res. També vam haver de demanar que instal•lin megafonia a la sala de Plens per tal que es pugui sentir què es diu i que es pengin les gravacions dels Plens a la pàgina web de l’Ajuntament. Després de demanar-ho reiteradament pengen la gravació de l’últim Ple i treuen la de l’anterior. Ens diuen que és per motius d’espai al servidor. Qui s’ho creu? Per nosaltres tot plegat és tenir molt poques ganes de ser transparents.
I ens hem trobat amb coses encara més greus i del tot injustificables, com una acta d’un Ple amb els nostres vots canviats, directament. Ens costa d’imaginar res més greu en el funcionament d’un Ple que alterar el sentit del vot dels regidors. Van dir que només era un error. Una altra vegada: qui s’ho creu?
Això sí, reconeixem que aconseguir que no ens entenguem de cap manera té mèrit. Si realment és això el que vol el Senyor Alcalde, ho està aconseguint. I encara tindrà més mèrit si al final aconsegueix fer creure que som nosaltres els que impedim els acords.

5.- Voleu forçar el pacte amb aquesta manera d’actuar?

GIC: No! De cap manera. Nosaltres no hem parlat mai de pactes, i mai hem pensat en pactes forçats. Sempre hem respectat que governin en minoria. Ens sembla una opció legítima i molt respectable. Entenem que pactes també podem col•laborar a treballar pel futur de Calaf i pel benestar de tothom però, és clar, això no vol dir que nosaltres hàgem de dir que sí a tot allò que ens presentin, sense informació, sense saber ni de què estem parlant, i tant si hi estem d’acord com si no.

6.- Agafant el pressupost prorrogat, quines millores hi introduiríeu?

GIC: Primer que res, no entenem com es pot presentar un pressupost que necessàriament ha de recollir l’herència del govern anterior i la planificació de l’actual sense saber abans quin deute tenim. És absurd i no serveix de res. Ens diuen que cada dia troben més deutes que no coneixien i porten el pressupost al Ple com si res. Si no sabem què tenim i què devem, com podem fer la previsió de despeses i ingressos? Després, quan sapiguem de què disposem, si volen el nostre vot per aprovar un pressupost, potser caldria que hi incorporessin els mitjans per dur a terme les actuacions que Calaf necessita i que nosaltres proposàvem en el nostre programa electoral.
Tenim mancances molt greus en ocupació, serveis i equipaments; i necessitem urgentment inversions que generin riquesa i benestar. Però l’alcalde i el seu equip no diuen com pensen revertir la situació, renegociar el deute, obtenir ingressos … i es limiten a lamentar-se de l’herència rebuda. Aquesta és la cançó dels polítics que no saben ni volen canviar les coses. Per nosaltres, governar és una altra cosa: cal implicar-se, mullar-se … i trobar solucions.
En canvi, l’estratègia de Junts per Calaf sembla que és no fer res, perquè potser ni ho volen fer ni saben com fer-ho, presentar un pressupost absurd, que no podem aprovar i dir que l’oposició els bloqueja. Ho fan molts polítics. Donar la culpa als altres. El seu gran mèrit al final serà fer que no ens entenguem! Realment sembla que mai han volgut que els aprovéssim el pressupost, que simplement el van presentar perquè els obliga la legislació vigent, però res més.

7.- Com valoreu l’herència deixada pel mandat de 12 anys de CiU amb l’Alcaldessa Maria Antònia al davant després que al començament us atribuïa un forat en la vostra darrera legislatura mostrant gràficament un campanar esquerdat?

GIC: La memòria és molt efímera. CiU va arribar al govern venent que representaven un “Nou estil” i ho van fonamentar tot en falsedats. En aquell moment el deute de l’ajuntament era de 600.000 euros, més o menys el mateix que hi havia quatre anys abans però amb un pressupost més alt, de 3 milions. Per tant, parlem d’un 20% d’endeutament, no hi havia cap motiu per preocupar-se. Ara ja passem de quatre milions, més del 100% del pressupost, i diuen que no han acabat de comptar tot el que es deu. No tenim un campanar esquerdat, potser ja no tenim ni campanar! Cal recordar que a partir del 2011 un endeutament superior al 75% del pressupost es considera fallida tècnica.

8.- Amb el no a certes qüestions com el Reglament de Participació ciutadana i el de Convenis podeu perjudicar a Associacions, Fundacions i Societats que treballen per millorar Calaf. Tan difícil és arribar a un consens en aquests temes?

GIC: El que perjudica aquestes entitats són precisament aquests reglaments que no permeten la lliure concurrència ni la igualtat d’oportunitats, que recorden regulacions unilaterals d’altres èpoques on la democràcia era inexistent. Han volgut institucionalitzar les subvencions a dit amb un reglament que vol donar-hi aparença de normalitat i així negar de fet la possibilitat d’una verdadera participació ciutadana, vinculant i efectiva.
Nosaltres portàvem al programa electoral un procediment de participació ciutadana titulat “Tu manes”, basat en els principis de la democràcia real i en les tecnologies de la informació i la comunicació, amb consultes vinculants sobre qualsevol qüestió d’interès públic. Els vam fer arribar tot això i el nostre programa complet per tal que valoressin les nostres propostes, però no n’han volgut saber res de res. En canvi, l’equip d’ERC-Junts per Calaf presenta un reglament de participació ciutadana que, entre altres coses, prohibeix explícitament consultes sobre matèria tributària i pretén que només es tindrà en consideració el resultat d’una consulta quan la participació sigui de més del 45 per cent del padró de persones més grans de 16 anys … Per posar un exemple, això vol dir que no es podria tenir en compte una consulta en què volguessin expressar la seva opinió totes les persones que van votar-los a ells i a CiU a les eleccions municipals. A més, les consultes que preveu el seu reglament no són mai vinculants! És a dir, poden fer el que vulguin independentment del resultat de les consultes. Si aquesta és la idea de participació que tenen … nosaltres en tenim una altra de molt diferent.
No ens deixem enganyar. Els reglaments que volen imposar-nos no són una millora per avançar en democràcia sinó tot el contrari, perquè sotmeten la participació i les subvencions a la decisió subjectiva de l’Alcalde, no és el poble, ni tan sols el Ple, qui pren les decisions. La nostra opinió és que, amb l’excusa de fer reglaments, el que vol és tenir normes únicament per reforçar la seva autoritat en cas de no tenir els suports necessaris, i els reglaments haurien de ser tot el contrari.

9.- Com valoreu els nyaps que estan sortint: Tanatori, Certificació Castell, Tema Préstec encobert aigua, Tema Subvencions?
Creieu que l’equip de Govern ho està enfocant correctament?

GIC: Ho estan portant d’una manera gens transparent, amb total opacitat. En el cas de l’aigua, per exemple, teníem sospites fonamentades del que estava passant i ho vam constatar al veure que no es contemplava cap entrada per aquest concepte al pressupost, però no ens n’havien dit res abans, ni molt menys explicar-nos els detalls. Això sí, quan ja ho sabia tothom, l’Alcalde es va desfer en explicacions al seu blog, però si nosaltres no haguéssim dit res … ell haguera mantingut el problema ocult, com està fent amb moltes altres coses. Encara no hem vist el contracte programa amb Aigües de Manresa, però tampoc el projecte de tanatori, cap documentació sobre la qüestió del Castell, etc. Tenim l’esperança que aquesta actitud haurà de canviar, si no és per la seva pròpia voluntat, com a mínim perquè la nova Llei de Transparència que ha entrat en vigor els obligarà a donar-nos la informació que ara ens neguen sistemàticament.

10.- Votaríeu a favor de la creació de la Comarca pròpia de l’Alta Segarra?

GIC: Això sempre! Ara tothom es vol atribuir el mèrit de treballar per la nova comarca però cal recordar que, en el moment que es va proposar la creació d’aquesta comarca, qui es va ocupar d’aquesta qüestió va ser un alcalde i un equip del GIC. Després de molta feina i moltes reunions amb la comissió d’experts i amb els altres municipis que havien de ser capitals de comarca, va aparèixer a l’Informe Roca la comarca de l’Alta Segarra Calafina com una realitat basada en arguments històrics i socials. Però també és bo recordar com, fins i tot abans que es publiqués l’Informe, alguns municipis veïns es van posar en contra de la capitalitat de Calaf. Vam treballar també molt fins que vam aconseguir superar la major part d’aquestes diferències. Després s’havia d’insistir més en el procés, com han fet altres comarques.

11.- I per últim, com veieu el teixit associatiu a Calaf i la creació de la nostra Societat Àgora Alta Segarra que té per objectiu la dinamització esportiva, cultural, industrial i social del nostre territori?

GIC: Calaf té un teixit associatiu molt viu i dinàmic, i una voluntat de treballar en equip en molts sectors que pot aportar importants beneficis a la nostra societat i que cal aprofitar. Per aquest motiu ens fa por la dèria reguladora i l’afany per posar normes a tot arreu de l’actual equip de govern, que més que ajudar a la dinamització d’aquests sectors, pot tenir l’efecte contrari.
Pel que fa a la Societat Àgora Alta Segarra és una iniciativa molt benvinguda. Lamentem que la motivació inicial d’aquesta Societat, la creació d’una Residència d’Avis, s’hagi desestimat i deixat per impossible. Si pot servir de referència, amb tota la humilitat, volem recordar que durant l’últim mandat del GIC també ens va dir tothom que la Residència era impossible però vam insistir fins que, al final, teníem tots els recursos per fer-la realitat. La llàstima és que l’equip de CiU que ens va succeir va considerar que Calaf no necessitava aquest servei i van tirar enrere el nostre projecte. Ara, el que cal és no defallir i tornar a trobar la manera de fer realitat aquest i altres serveis que necessitem, perquè sabem que és possible, i us animem a fer-ho. D’altra banda, l’existència d’una Societat com l’Àgora pot ajudar molt a suplir o complementar tot allò que l’administració ha de fer. Tant de bo que tingueu molt èxit.

Autor: Jordi Mas Parés.

Els entrevistats (a la foto) Josep Casulleras, Salvi Prat i Neus Aparicio afirmen que les opinions en aquesta entrevista són conjuntes

Comentaris a info@agoraaltasegarra.cat

12 de gener de 2016

gic

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *